Aquests elements han estat per mi els dos grans descobriments d'aquest curs.
Havia sentit a parlar de les línies temporals, però no m'havia posat a cercar sobre el tema. A part de que el seu ús és molt intuïtiu, alhora és engrescador. Té utilitat en tots els àmbits de les ciències socials i pot apropar d'una forma més motivadora els alumnes a la confecció de les mateixes.
En tot el temps que fa que ensenyo Geografia i Història he anat copsant per part dels alumnes un cert desinterés per això de "memoritzar dates"... i una certa desídia en la confecció de línies temporals... sembla que sempre ha estat igual i sempre les hem construït a classe de la mateixa manera. La innovació l'aporten, inicialment, els llibres de text (amb dissenys més entenedors i atractius)... després les línies temporals que es mostren a través de pàgines web, però el que aporten les eines 2.0 són la innovació total. Crec que poden fer d'aquest procediment quelcom més interessant, atractiu i motivador. I propostes com Dipity aporten, sens dubte, eines molt útils i atractives.
El mateix penso amb les aplicacions com Google maps. Les eines 2.0 han aportat a la Geografia un panorama mai vist. La visió cartogràfica del món que ens han aportat recursos com Google Earth i els SIG en general, han apropat la Geografia més dura a la gent del carrer. Doncs això mateix ha passat amb l'escola. Que un mapa es converteixi en interactiu amb un clic i que permeti la manipulació i la introducció de dades amb la localització com a procediment base, dota la cartografia d'un major atractiu per als nostres alumnes.
Per tant, dos processos tant importants en Geografia i Història com és la localització geogràfica i espacial han sortit guanyant amb aquestes noves eines.
Aprendre-ho ha estat interessant i "divertit" com dirien els meus alumnes. Les petites dificultats sorgides s'han superat sense problemes... em cal més temps per continuar experimentant.